Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Divendres, 25 de Maig de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

- Badalona - 4/5/2018

L’arqueòloga Pepita Padrós ha llegit aquest vespre el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2018
- El concert de Filomenes a la plaça de la Vila, la projecció interactiva a la façana de l’Ajuntament i La Nit del Mono completen el

Malgrat l’amenaça de pluja que ens ha acompanyat durant la jornada, l’arqueòloga Pepita Padrós i Martí, que ha estat al capdavant del Departament d’Arqueologia del Museu de Badalona durant les últimes dècades, ha pogut finalment llegir el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2018 des del balcó de la Casa de la Vila.

La tasca de la Pepita Padrós va lligada indefectiblement a totes les excavacions i troballes arqueològiques de Baetulo, així com a la seva museïtzació i difusió a través d’estudis, llibres i publicacions. El seu esforç, dins de la feina desenvolupada pel Museu de Badalona, ha aconseguit situar la nostra ciutat com un referent de primera categoria en l’estudi, conservació i difusió del llegat romà.

Abans de la seva jubilació, fa uns mesos, va tenir un paper rellevant en la recuperació de dos mosaics, una escultura del Déu Bacus, i d’altres peces arqueològiques d’indubtable interès descobertes en les obres de construcció del lateral de l’autopista C-31 durant l’any passat.

Pepita Padrós ha estat la responsable de totes les excavacions arqueològiques fetes al terme municipal de Badalona. És membre de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament de Badalona i de la Comissió Territorial del Patrimoni de Barcelona. Durant la seva dilatada i fructífera trajectòria de 40 anys al servei de l’arqueologia ha intervingut en nombrosos simpòsiums, seminaris i trobades internacionals d’experts en arqueologia.

L’arqueòloga Pepita Padrós ha llegit aquest vespre el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2018. Foto: Comunicació BDN

Text íntegre del pregó de les Festes de Maig 2018.

“Badalonins, badalonines, baetulonenses tots i totes, bon vespre !!

Alcaldessa, regidors, gràcies per haver pensat en mi per fer el pregó de les festes de maig de Badalona. És un honor com a badalonina ser la pregonera de les festes de la meva ciutat.

Però fer un pregó aquests dies no és gens fàcil, almenys per mi perquè el nostre país està vivint una situació molt difícil. I tot i que no podem oblidar-ho, fem un parèntesi per gaudir d’aquestes festes.

Estic orgullosa de ser de Badalona i estic molt agraïda a la ciutat per tot el que m’ha donat. He tingut la sort de dedicar-me durant més de 40 anys al que més m’agrada, a la nostra ciutat i més concretament al seu patrimoni arqueològic i històric, primer de molt jove com a aficionada, després com a professional, amb una feina fantàstica com a arqueòloga al Museu i ara, ja jubilada, continuaré defensant els valors patrimonials de Badalona, que en definitiva són els signes d’identitat de la nostra ciutat.

Perquè els signes d’identitat d’un poble formen part de la seva vida en comú i es transmeten de generació en generació. I com us he dit, el patrimoni és un element identitari de la nostra ciutat, i ens porta als nostres orígens: l’antiga Baetulo, una petita ciutat fundada pels romans fa més de dos mil anys a l’actual barri de Dalt la Vila.

Penseu que a tot Catalunya, fa dos mil anys tan sols hi havia 17 ciutats, i una d’elles era la nostra, Baetulo. Una altra ciutat era Barcino, Barcelona, però va ser fundada més de 70 anys després, ja en època de l’emperador August. Per tant, podríem dir que som els avis de Barcino. O sigui, que els romans, que eren gent molt intel·ligent, van preferir fundar Baetulo abans que Barcino!! Això vol dir que Baetulo és una ciutat republicana, mentre que Barcino és imperial.

I qui vivia a Baetulo? Doncs els baetulonenses, que eren gent senzilla, treballadora, romans i ibers que convivien pacíficament i que vivien oberts a la Mediterrània, i a totes les influències i gent que des d’aquest mar els hi arribaven: grecs, fenicis, itàlics i molts d’altres.

I això és una de les millors coses que hem heretat dels nostres avantpassats. Avui, Badalona, igual que Baetulo fa dos mil anys, és una ciutat acollidora, integradora i tolerant, que combat el racisme i la xenofòbia i lluita per la igualtat de drets de tots els seus habitants, perquè convisquin en pau la gent que ja hi és i la gent que hi arriba, de diverses procedències, religions, amb papers o sense. Tothom és benvingut a la nostra ciutat.

I què en sabem de Baetulo? Doncs moltes coses gràcies al fet que des de fa molts anys, molts badalonins es preocupen de protegir-la per a les generacions futures. Alguns d’ells, prou coneguts, Font i Cussó, Cuyàs, però molts d’altres, la immensa majoria, gent anònima, moguda per l’amor i estimació cap a les arrels de la seva ciutat, que van vetllar i vetllen per la preservació i conservació del patrimoni arqueològic de Badalona

No sempre va ser fàcil. El 1934, les excavacions de l’anomenat Clos de la Torre, a l’entorn del Museu, van donar resultats espectaculars, amb la troballa de la muralla, amb les pollegueres de la porta d’entrada a la ciutat, la Tabula Hospitalis, l’Oscillum i la Venus, quatre peces cabdals en el conjunt del nostre patrimoni històric.

Malauradament, l’esclat de la Guerra Civil va posar el punt final a les excavacions del Clos de la Torre. Diu Maria Aurèlia Capmany: “jo les recordo molt bé aquelles excavacions abandonades en els anys tristos de la postguerra, l’abandó d’aquell tros de Badalona antiga era com una ferida feta a l’ànima de la ciutat”.

Aquest any és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Capmany fou professora de l’Institut Albéniz els anys 40 i 50 del segle passat. El seu prestigi com a narradora li arribà el 1956, precisament, amb l'obra Betúlia en la qual parla de Baetulo.

Però a mitjan anys 50, l’arqueologia a Badalona ens tornà a donar alegries: l’aparició de les termes propicià una important mobilització ciutadana. De nou els badalonins defensaren el seu patrimoni, les seves arrels. I aquesta mobilització aconseguí la construcció del Museu per tal de preservar els vestigis de la primera Badalona.

El Museu... El paper del Museu en la protecció del patrimoni de la ciutat ha estat fonamental, ja que és la institució més directament implicada en el tema, que vetlla per tal que les actuacions urbanístiques i constructives que es porten a terme, respectin el patrimoni arqueològic i històric badaloní.

Perquè Badalona no és tan sols Baetulo. La ciutat romana evolucionà i s’anà transformant al llarg dels segles fins arribar a la Badalona actual. I d’aquesta llarga vida de més de 2000 anys, ens en queden testimonis que ajuden a explicar l’evolució de la nostra ciutat, la seva història. Són l’herència cultural del nostre passat, la nostra identitat, amb la qual un poble viu el present i la transmet a les futures generacions. Són elements produïts pels nostres avantpassats, que ens han arribat i sobre els quals tenim el deure i, sobretot, la necessitat, de preservar-los i conservar-los.

Per tant, el paisatge urbà que es fa dia a dia, ha d’acumular els testimonis del passat, ja siguin monuments, trama urbana, arquitectura i restes arqueològiques, perquè aquests testimonis donen fe del que ha estat la ciutat al llarg dels temps: el seu creixement, les aportacions de diferents cultures, la superposició d’estils artístics diversos, les diferents formes de vida, les tipologies arquitectòniques, la capacitat econòmica, etc. Per tant, la ciutat ha de ser capaç de renovar el seu teixit urbà integrant de manera coherent el seu patrimoni, i en aquesta tasca, ha estat i és fonamental el paper de l’Ajuntament.

A Badalona, tenim nombrosos béns patrimonials, pràcticament a tots els barris i de totes les èpoques que ens ajuden a explicar l’evolució històrica de la nostra ciutat i els canvis produïts en la societat al llarg dels segles. Elements que constitueixen el reflex i el resultat de l’entramat històric, sociològic i urbanístic que configura la Badalona d’avui, començant pels poblats ibèrics, situats en els turons entorn la plana, Baetulo, la ciutat romana fundada en aquesta plana, el nucli medieval a l’entorn de l’església de Santa Maria i la Torre Vella, les masies en molts casos hereves de les antigues vil·les romanes, el barri de Baix a mar, amb la Casa de la Vila, els edificis industrials, els habitatges modernistes i un llarg etcètera. Tots ells elements del nostre patrimoni històric que ens mostren les diverses Badalones que s’han anat conformant al llarg dels segles.

M’he deixat, intencionadament, un element patrimonial de primer nivell, equiparable en importància a la ciutat romana de Baetulo. Es tracta de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, el gran desconegut, una joia del gòtic català que potser mai no hem valorat prou, però que es mereix un reconeixement específic com un dels elements fonamentals del patrimoni de la nostra ciutat.

Però tornem a Baetulo, als nostres orígens. El nostre passat romà és inqüestionable, i el llegat més important que ens han deixat els romans és la nostra llengua, el català. Els baetulonenses parlaven en llatí que és una llengua perfectament construïda, elegant, flexible i precisa. I el català és el llatí que avui es parla als països catalans.

Sabem que la llengua és el principal vehicle de transmissió d'una cultura i, per tant és imprescindible que la utilitzem, que la compartim i que en cap cas hi renunciem.

I si parlem de la llengua, hem de recordar que aquest any es celebra l’Any Fabra, 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, que visqué 27 anys a Badalona, on va escriure el seu Diccionari de la Llengua Catalana. En ell hi apareixen dues paraules exclusivament badalonines: micaco i badiu.

El micaco, que ja sabeu és el que la resta del país anomena nespra. I és la paraula que dona nom a un dels elements característics de les Festes de Maig: el Ball del Micaco. L’altra paraula és badiu, que utilitzem per referir-nos a l’eixida o el pati de la casa. El badiu és un element destacat del patrimoni de Badalona. Té un gran interès com a peça arquitectònica —generalment vinculada a la casa de cos—, i combina aspectes funcionals amb altres d’artístics i de caràcter simbòlic.

Però continuem amb el nostre passat romà i veurem que les arrels romanes són presents també en moltes coses de la vida quotidiana, i no tan sols en la nostra ciutat, sinó d’arreu del país, començant pel nom de la ciutat: Baetulo-Badalona, Barcino-Barcelona, Tarraco- Tarragona, etc). I en els nostres noms i cognoms, heretats del praenomen, nomen i cognomen dels romans. I en el costum de situar monuments commemoratius en carrers i places. I en el de situar els cementiris fora de les ciutats. I en els epitafis a les tombes. I en el fet de tenir aigua als habitatges, (tot i que només en tenien les cases benestants). I en una bona xarxa de comunicacions. I en el record del nostre passat romà en els noms de carrers: Via Augusta, Termes Romanes, Laietània. I en moltes expressions que encara utilitzem: in extremis – in albis - a priori – non grata – currículum – vox populi – grosso modo - vade retro – ipso facto, i tantes i tantes més...

Ara bé, hi ha un tema en el qual els romans no se’n van sortir i malauradament, vint segles després encara no hem solucionat. Es tracta del paper de les dones en la societat. Roma va ser una societat patriarcal i això va provocar que les dones mai tinguessin l’oportunitat d’emancipar-se.

I el problema, tot i que diferent, continua. És inacceptable que una persona, pel fet de ser dona, cobri un sou més baix que un home, o que un home tingui preferència en una oferta de treball enfront d’una dona, o que... tants i tants exemples !!! No hi ha homes i dones, hi ha persones.

Però estem de festa, i hem de recordar que el patró de les Festes de Maig és Sant Anastasi i Sant Anastasi fou un romà nascut a Lleida l'any 263 en una família pagana, que fou soldat de les legions romanes i que es va convertir al cristianisme. Ja sabeu que, segons la tradició, va ser perseguit juntament amb uns altres 73 companys seus, i finalment capturat i dut a Badalona on va ser tancat a la presó o pou de Sant Anastasi, al carrer Fluvià que és en realitat una cisterna romana per emmagatzemar aigua. Martiritzat, va morir l’onze de maig de l’any 305. Tancat en una cisterna d’aigua, seria més lògic pensar que va morir ofegat!!

També hem de recordar que els nostres avantpassats, a més de Sant Anastasi, ens han deixat moltes coses que ens demostren que als baetulonenses també els agradava divertir-se amb els seus conciutadans: un teatre on es feien representacions, però també festes i celebracions. I, la troballa més recent, en les excavacions del lateral de l’autopista, del cap de Bacus, déu del vi, en honor del qual es feien les bacanals, festes en les quals es bevia sense mesura i es feien grans excessos. En feien un gra massa!!! És un dels aspectes dels romans que no hem de seguir!!!

Per tant, aquests dies hem de celebrar i gaudir de les festes, però...

No vull ni puc acabar aquest pregó sense tenir un record especial per a les setze persones detingudes o exiliades a causa de les seves idees polítiques. No es poden empresonar les idees ni la voluntat d’un poble que té tot el dret a decidir quin futur vol. Per tant,

Us volem lliures, i volem que tots torneu a casa !!!

Però fem un parèntesi en aquest moment tan complicat que està vivint el nostre país i gaudim de les Festes de Maig.

Baetulonenses, com deia Horaci, carpe diem, o sigui, gaudiu la vida, gaudiu el moment, gaudiu les festes. Visca les Festes de Maig, visca Badalona i visca Catalunya!!.

Moltes gràcies !!”

Música i projecció interactiva a la façana de l’Ajuntament

Un cop finalitzat el pregó, el Ball de l’Àliga, els Onze Trons de Sant Anastasi, el Ball dels Miquelets, el seguici festiu que puja pel carrer de Sant Anastasi fins a arribar a la capella del sant a qui l’anxaneta dels Castellers de Badalona posa el tradicional mocador i les Danses de Maig, a càrrec de l’Esbart de Sant Jordi, el programa d’aquest divendres continua a la mateixa plaça de la Vila amb l’actuació musical de les Filomenes, tres dones que toquen el contrabaix i l’acordió, canten i ballen claqué en un espectacle sonor i visual, al qual també cal prestar atenció per les lletres de les cançons reivindicatives o aparentment innocents.

A les 21.30 hores, arribarà una de les novetats del programa d’aquest 2018. La façana de l’Ajuntament a plaça de la Vila servirà de fons per a la projecció interactiva dels Forjadors de la Festa. La projecció és el resultat d’un treball on alumnes d’instituts i centres educatius de Badalona han triat els elements festius a representar que consideren més significatius. Un espectacle audiovisual espectacular que agradarà a grans i petits.

La gresca, amb la Nit del Mono, es traslladarà després, partir de les 22 hores, a la fàbrica d’Anís del Mono. La Nit del Mono és una cercavila que fa que els elements festius preguin els carrers a la nit, amb una banda que tocarà èxits musicals.

 

 










Has d'identificar-te per escriure comentaris

Warning: include(../pie.php) [function.include]: failed to open stream: No such file or directory in /home/ptczmynh/public_html/areabadalona.com/noticias/noticia.php on line 220

Warning: include(../pie.php) [function.include]: failed to open stream: No such file or directory in /home/ptczmynh/public_html/areabadalona.com/noticias/noticia.php on line 220

Warning: include() [function.include]: Failed opening '../pie.php' for inclusion (include_path='.:/usr/lib/php:/usr/local/lib/php') in /home/ptczmynh/public_html/areabadalona.com/noticias/noticia.php on line 220