Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dijous, 19 d'Abril de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - - 2/9/2015

«Sempre aspirem estar a dalt sense renunciar a res»
- Entrevista a Ángel Bustamante, president del Club Handbol Sant Martí Adrianenc, pregoner de la Festa Major 2015

Nascut a Quintanar del Rey (Conca), va arribar a Sant Adrià amb cinc anys. Aquí ha fet la seva vida, tant professional com personal. Ángel Bustamante va descobrir quan tenia 14 anys l’handbol. Ell va ser un dels fundadors del primer equip d’aquest esport a la ciutat. Després de 28 anys com a president, dels 54 anys d’història del club, el proper divendres serà l’encarregat de llegir el pregó de Festa Major. Repassem amb ell els èxits i la filosofia del club a què ha dedicat una part molt important de la seva vida.

Pregunta. Què va sentir quan li van dir que seria el pregoner d’enguany?

Resposta. La veritat és que de primeres vaig dir que no, perquè no m’agrada gaire parlar en públic, no sóc un gran orador. Però després ho vaig pensar i vaig decidir acceptar-ho.

P. Ja sap el que dirà?

R. No, encara no ho tinc preparat. Però parlaré una mica del club i de Sant Adrià.

P. Expliqui’ns com van ser els primers anys del club.

R. Va començar al voltant de les OJE (Organización Juvenil Española), on hi havia sempre una secció esportiva. D’handbol només hi havia dos, una a Badalona i una altra a Poble Nou, i un company que havia jugat handbol a l’escola va pensar que seria bona idea, perquè la majoria ja feien futbol. Vam estar dos anys dins l’organització fins que el 1962 vam fundar el club.

P. I vostè tenia idea de jugar a handbol?

R. No, jo no he jugat mai, però feia de delegat des dels 14 anys que vam començar.

P. Hi havia molts clubs d’handbol a Catalunya?

R. No gaires. Al principi, quan estàvem dins de l’OJE les distàncies eren molt curtes perquè anàvem a jugar a El Prat, a Badalona, a Poble Nou. Però quan vam fer el club, com que hi havia molt pocs, s’havia de viatjar més lluny per jugar partits.

P. Es jugava a nivell de Catalunya o de tota Espanya?

R. Al principi només a nivell provincial. Però després d’uns 15 anys vam començar a nivell de Catalunya. Ja pels vols del 1975 hi havia molts més clubs a Barcelona, la majoria venien d’escoles que feien handbol.

P. En aquella època era tan difícil com era el tema econòmic?

R. Igual. Però, tot i que hi havia dificultats per aconseguir els pressupostos, quan anaves a una botiga a demanar suport econòmic t’obrien les portes. Però a mida que van passar els anys i van aparèixer més i més clubs esportius a la ciutat, et costava més perquè per la mateixa botiga havien passat set o vuit clubs demanant suport.

P. Perquè quan van començar hi havia molts pocs equips esportius a Sant Adrià, no?

R. Aquí hi havia l’Adrianenc de futbol, el bàsquet i nosaltres. El Santgra encara no era club, funcionava a nivell de col•legi.

P. Es pot dir que els anys daurats del club van arribar aÁngel Bustamante, president del Club Handbol Sant Martí Adrianenc, pregoner de la Festa Major 2015. Foto: MSmb la vinculació amb el Barça?

R. No, això va ser una coincidència. Els millors anys van ser a partir del 1992, quan vam fitxar el jugador iugoslau Muhamed Memic, Chepo li deiem. El va portar Manel Paretas, que gestionava el Marina Besòs. Quan va començar la guerra dels Balcans ell estava jugant a l’Eibar, i ja no va poder tornar al seu país.

P. Amb l’arribada de Chepo, que va ser campió del món i subcampió olímpic amb la seva selecció, va pujar el nivell de l’equip.

R. Sí. Des del 1992 vam pujar dos anys seguits, vam jugar a Nacional, a la Divisió d’Honor. I llavors va venir el conveni amb el Barça, però va ser una conseqüència dels bons resultats. Necessitaven una categoria, que la podien haver fet ells perfectament, però no ho van fer per motius x, i ens vam vincular a ells. Però va ser un miratge. No ens va aportar res ni a ells ni a nosaltres. Ens vam mantenir quatre anys a Divisió d’Honor B amb un cost mínim, perquè ells sufragaven part de les despeses i aportaven alguns jugadors. Però estàvem una mica lligats.

P. I quan es va acabar la vinculació?

R. No vam poder continuar a Divisió d’Honor perquè teníem moltes despeses. Imagina’t, teníem sis jugadors del Barça de primera línia, que després han jugat amb la selecció i a grans clubs, com Víctor Tomàs, Manuel Sierra, Ion Belaustegui.

Llavors vam fer la fusió amb el Sant Martí. Ells tenien alguns equips i nosaltres uns altres. Vam treballar molt bé la cantera, i a més de tenir escola ens venien jugadors ja formats pel prestigi que té el club. A partir de la fusió vam formar equips potents i vam aconseguir dues vegades l’ascens a Divisió d’Honor B però vam haver de renunciar per falta de pressupost.

P. Encara és impossible aconseguir els diners per jugar en aquesta categoria?

R. Impossible no. Fa dos anys ens faltaven uns 60.000 euros. Aquest any que hem tornat a anar a les fases d’ascens ja els teníem coberts amb patrocini privat, però no vam aconseguir l’ascens. Així que, en principi, si aconseguim una altra vegada l’ascens ja tindríem el pressupost cobert. Però és molt difícil arribar a les fases d’ascens i molt més difícil pujar. Tot i que nosaltres de les darreres sis temporades hem jugat l’ascens en quatre ocasions, i hem guanyat dues.

P. Com és la relació amb l’ajuntament?

R. Bona. Sempre ens han donat suport, tant moralment com a nivell de cessió de pistes i subvencions quan es podia.

P. És que vau ser alguns anys el millor club adrianenc.

R. I de Catalunya. Alguns anys, quan estàvem a la Divisió d’Honor B, després del Barça i el Granollers anàvem nosaltres.

P. Però la gent del carrer no ho sap això?

R. No, però al món de l’handbol sí que ho saben, i això ajuda a l’hora de fitxar jugadors, per exemple. El club té un nom en aquest món.

P. Teniu la seu i entreneu al Poliesportiu del Besòs, però jugueu els partits a La Verneda, per què?

R. Això és una de les incongruències d’aquest municipi. Van fer reformes al Besòs, van posar parquet i no sé si l’ajuntament o els gestors de la instal•lació no deixen utilitzar resina perquè embruta el parquet. Amb la qual cosa no es pot jugar, perquè la resina és el que fan servir els jugadors, aquí i a tot el món, per agafar la pilota i que no rellisqui. Hem parlat amb la federació, amb l’ajuntament, però res. I ja portem així quatre anys.

P. Com es presenta aquesta temporada?

R. Hem canviat l’entrenador i hi ha hagut dues baixes importants. Però també tenim unes altes, jugadors amb experiència. Veurem com va.

P. Teniu en ment un altre cop l’ascens?

R. Nosaltres sempre aspirem a estar a dalt sense renunciar a res. Com et deia abans és molt difícil, perquè no hi ha ascens directe, s’ha de quedar primer i segon per anar a les fases d’ascens i estar molt fi durant un cap de setmana.










Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | 1996-2018 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración: Sandra Torres | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Manel Riera