Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dilluns, 22 de Gener de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Badalona - 20/4/2017

“El nostre objectiu és cogovernar amb la ciutadania de Badalona”
- Entrevista amb l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Pregunta. Com valora els seus dos anys de mandat?

Resposta. Han sigut dos anys de moltíssima feina perquè les administracions locals som la primera línia d’acció política de cara als ciutadans, i a la vegada som les administracions que més hem patit les retallades i la centralització amb les lleis de Montoro. Ens han tret molts instruments per fer la feina.

Nosaltres hem entrat amb un impuls polític molt important per capgirar la prioritat política. Estem aquí per defensar els drets dels veïns i les veïnes, especialment dels més vulnerables. Per revertir desigualtats i no per servir els interessos de les elits i les grans oligarquies. I això vol dir que t’enfrontes a un monstre, perquè l’administració es resisteix molt quan intentes fer canvis.

Però si hagués de resumir diria que estem plens d’il·lusió per la feina feta però encara queda molt per fer.

P. Fa poc va demanar, conjuntament amb els alcaldes de les altres cinc ciutats més poblades de Catalunya, més pressupost per les polítiques municipalistes entorn l’habitatge i que es convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge.

R. Sí, perquè teníem una llei molt important que era la 24/2015, que va sortir d’una iniciativa legislativa popular que va impulsar, entre altres, la PAH, que ha fet una feina impressionant posant el focus en qui s’ha de rescatar, que no són els bancs sinó els veïns i les veïnes. Aquesta llei, encara que no estava del tot desenvolupada, ens donava als ajuntaments eines concretes per poder actuar i obligar els bancs a tenir lloguers socials i donar-nos pisos buits. Però tot això el Tribunal Constitucional s’ho va carregar. El Govern de la Generalitat va fer una altra, ja molt més retallada per evitar que fos suspesa però el PP ha tornat a amenaçar amb impugnar-la.

Està clar que les polítiques del PP a qui volen afavorir és als grans propietaris, als bancs, a les elits. I nosaltres, aquí, des dels carrers i les places estem treballant per ajudar els veïns. Per això els ajuntaments de les ciutats més poblades de Catalunya, de diferent color polítics, ens vam unir per lluitar contra l’emergència habitacional. I és important, perquè en aquest tema tan seriós no hi ha partidismes. Busquem exigir a l’Estat més recursos i a la Generalitat que convoqui el Pacte pel Dret a l’Habitatge i així demanar la màxima implicació de totes les administracions de l’Estat.

“Volem una societat sense desigualtats, privilegis i discriminació, sinó amb equitat”. Foto: JP

P. Badalona és una ciutat amb greus problemes socials?

R. En el terreny de l’habitatge, Badalona, que és la tercera ciutat de Catalunya en població, no tenia parc públic d’habitatge. Ara, amb el nostre govern, estem treballant per tenir habitatge municipal per fer servir en moments d’emergència. En el 2017 tindrem 15 habitatges.

Tingueu en compte que cada setmana ens trobem uns 10 desnonaments damunt la taula. Moltes vegades d’un dia per l’altre. És una feina que fem colze per colze entre l’administració i la societat civil. Aquests 10 desnonaments normalment els aturem, encara que hi ha un 3% que no es poden aturar. Però aturar-los no vol dir que es resolguin. Alguns es resolen però d’altres es posposen, amb el drama permanent que suposa per les famílies.

En el terreny de l’atur, hi ha menys persones aturades però no ha millorat l’índex de pobresa perquè amb les darreres lleis aprovades en aquest terreny hi ha més persones que treballen però continuen tenint precarietat perquè no cobren el sou mínim per tenir una vida digna.

P. La seva voluntat quan va jurar el càrrec era acabar amb la frontera entre ciutadania i govern local. S’ha aconseguit?

R. S’han fet passos importants. Hem posat en marxa tots els consells de districte que en el darrer mandat havien quedat majoritàriament en desús. Hem posat en marxa altres consells que estaven desactivats. Tots els consells de participació ciutadana que ja existíem els hem reactivat i hem creat de nous com l’Econòmic i Social i el de Seguretat.

D’altra banda hem fet els pressupostos participatius amb la major quantitat en pressupost d’inversions, 14,5 milions d’euros, a disposició de la ciutadania. El nostre procés de participació ha sigut referència per molts ajuntaments perquè ha estat un atreviment.

P. I ha sortit bé?

R. Sí, tot i que encara és millorable. La principal resistència que hem de vèncer és que la ciutadania no està acostumada a cogovernar. El nostre objectiu és cogovernar i fer una coproducció de polítiques públiques. Però si fa molts anys que als ciutadans només se’ns demana que votem cada quatre anys i se’ns tracta com a usuaris i clients i no com a autèntics elements actius de la política de la ciutat, quan això comença a canviar la ciutadania no ho acaba de veure clar.

Per això, tenim marge de millora però hem fet passos importants.

P. També s’ha buscat una policia més propera.

R. Sí, vam fer unes jornades participatives amb aquesta idea de fer servir la participació no només en la deliberació final sinó a l’inici de tot el procés. Vam fer unes jornades sobre què esperàvem de la seguretat buscant la veu de diferents sectors de la ciutadania i dels mateixos professionals. Hem estat tot un any treballant en un model que respon a una idea de resolució de conflictes, de policia preventiva, proactiva i de proximitat.

Hem de tenir en compte que el 95% de les demandes que fa la ciutadania a la nostra Guàrdia Urbana són per motius no delictius, més relacionats amb la convivència, amb l’abús de l’espai públic. En canvi, tenim una molt bona notícia, ja que l’índex de delinqüència està per sota de la mitjana catalana, i a més a més ha baixat. La seguretat a la ciutat ha millorat moltíssim però no la percepció de seguretat. Per això hem de continuar treballant per canviar aquesta percepció amb les associacions de veïns, amb les entitats, etc. Perquè seguretat no és només la persecusió del delicte, també és posar llum a una zona que està poc il·luminada, fer camins segurs perquè els nens i les nenes puguin anar a peu a l’escola, etc.

“La ciutat ha començat a canviar. Encara es nota poc, però es notarà molt més”. Foto: JP

P. Com és d’important la feina que s’està duent a terme conjuntament amb la resta de municipis de l’eix Besòs?

R. És molt important treballar amb els municipis veïns sota el principi que de les fronteres hem de fer frontisses. Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià, per exemple, compartim molt de territori i de població. I hi ha problemes que si els abordem conjuntament, en lloc de competir com a municipis, es resolen més fàcilment. Ens ha passat amb el tema de la droga i el mercat dels dimarts amb Sant Adrià. Per això hem entrat al Consorci del Besòs, que no hi érem, on no només ens reunim per parlar de temes urbanístics, sinó de problemes d’habitatge i socials.

P. Quin és el gran repte de futur per Badalona?

R. Per nosaltres, Guanyem Badalona en Comú, la justícia social i la radicalitat democràtica són dos eixos molt importants. A més de la construcció de la república catalana barri a barri, perquè pensem que Badalona no pot estar absent del gran debat que està tenint el país en aquest moment.

En aquest sentit volem que la ciutadania se senti part activa de la política, volem un despertar polític dels ciutadans.

Volem una societat sense desigualtats, amb equitat, i sense privilegis ni discriminació. Per això defensem el dret a l’habitatge i a l’escolarització pública. I continuem treballant per lluitar contra la pobresa energètica, contra l’atur i la precarietat laboral, modernitzant els nostres polígons industrials.

També tenim un repte important al front litoral, descontaminant i recuperant platges, rehabilitant el carrer d’Eduard Maristany per fer-lo més accessible, i aconseguint que el tramvia arribi com a mínim al Port.

S’ha de redibuixar la ciutat perquè l’autopista deixi d’existir com existeix ara. Això en el futur a llarg termini, en el futur immediat hi ha un deute pendent, que ja hem reclamat, que són els laterals de l’autopista, i s’ha d’aconseguir que alguns trams de la C-31 siguin via urbana.

També hem de tenir habitatge propi. Tenir conjuntament amb Santa Coloma i Sant Adrià un alberg per fer front el drama dels sense sostre.

I millorar la connexió amb la muntanya.

Tenim molts reptes que portaran molt de temps, perquè la nostra filosofia és la d’afrontar els problemes, parlar amb els veïns per trobar una solució definitiva que sigui satisfactòria per tothom.

P. Encara té il·lusió per la política?

R. Molta, perquè penso que aquesta manera de governar, com que venim de les lluites al carrer, de l’associacionisme, aporta una manera de fer política que no és partidista-sectària, sinó cooperativa. Per tant, això fa molta il·lusió encara que porta molta feina. La ciutat ha començat a canviar, tot i que encara es nota poc, però es notarà molt més.

 










Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | 1996-2018 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración: Sandra Torres | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Manel Riera